EL JACINT

·Nom comú: Jacint 

·Nom científic: Hyacinthus orientalis 

·Descripció: -El jacint és un genere de plantes perennes i bulboses pertanyent a la subfamília de las escilóideas. És originari de la regió mediterrània i africa meridional. El seu nom prove de Jacint,amant del deu apol·lo segons la mitologia grega. Els jacints produeixen una única i densa espiga de fragants flors en tonalitats vermelles,blaves,blanques o grogues. Una varietat de florista més delicada i petita del jacint comú es el jacint romà de pètals blaus o blancs.

·Període floració: En la primavera,d'abril a juny.

·Època sembra: Qualsevol època de l'any

Llentiscle (Pistacia Lentiscus)

Kamo Sylla 2nC 

Llentiscle

Informació :

·Nom Comú : Llentiscle

·Nom Científic : Pistacia Lentiscus

·Descripció

La Pista lentiscus , més coneguda com Llentiscle es tracta d'un arbust perenne, de fulles compostes. Dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar.

·Període de Floració

el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'aixella de les fulles. Les flors són apètales. Les flors mascle tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolsats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig.

·Època de Sembra

Als mesos d'agost i setembre.

·Usos

La seva saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricació de vernissos així com en pastisseria i en fabricació de licors.

El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre. A Grècia s'utilitza per la preparació de licors anomenats mastika (Mastichato Chiou)

Altre Informació :

Fruit i Llavor :

El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mesura que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida.

Classificació Científica :

·Regne: Plantae

·Divisió: Magnoliophyta

·Classe: Magnoliopsida

·Ordre: Sapindales

·Família: Anacardiaceae

·Gènere: Pistacia

·Espècie : P. lentiscus

BOIX COMÚ

                                                         


Nom Comú: Boix comú.

Nom Científic: Buxus Sempervirens.

Descripció: És un mini arbust originari d'Europa, serveix per a fer talls molt delicats. Te un creixement molt lent i poques vegades es cultiven per mitjans de llavors es prefereix que sigui per esqueixos, es una planta que prefereix l'ombra encara que tolera el sol amb humitat suficient.

Joel Roman(J.R.)
-->

SCHEFFLERA

• Nom comú: Schefflera arboricola. En castellà es diu Cheflera. En català no existeix.

• Nom científic: Heptapleurum arboricolum

• Descripció:
  Aparença i fulles:
  Es un arbust de fulla perenne, que arriba fins els 3 i 6 metres d'altura de forma independent, com trepadora o com epífita, a altres arbres.
  Les fulles son palmades compostes amb 7 o 9 folíols obovats. Presentes unes dimensions de entre 4 i 10 cm de ample amb la base obtusa, el marge sencer i l'àpex obtús o agut, a vegades emarginat. Són de textura coriàcia, glabre, de color verd brillant biga i alguna cosa més clara i Mat en la part inferior. Els folíols té flotador que el divideix en dues meitats. Tenen entre quatre i sis nervis, sent fins a l'ordre tercer clarament visible.
• Periòdic floració:
  El període de floració s'estén de juliol a octubre. Les flors són hermafrodites, presenten un color des de groc a verd i una simetria radial de periant doble.
• Època sembra:
  Els fruits tenen un oval de drupa gairebé esfèric amb un diàmetre d'uns 5 mm. Dins l'endocarpi conté cinc llavors. Aquests fruits maduren a partir d'agost a desembre i inicial-ment són glandulars taques de color que va de taronja a vermell-violeta a la maduresa.
• Usos:
  Es cultiva com una s, 5 és molt popular per la seva tolerància a l'abandonament i creixement pobre. També es cultiva com a planta de paisatge en climes temperats on les gelades no són greus. Nombrosos cultivars han estat seleccionats per certes varietats pel color de la fulla i el patró, sent les més freqüents les fulles variat amb vores de color groc o formes de centre i les formes nanes.
  
  
  
  http://jardin.about.com/od/Creaunjardin/a/La-Cheflera-O-Schefflera.htm
  
  
  Ferran Romero

EL XIPRER

NOM COMÚ:

Espanyol:

-Ciprés común, Ciprés piramidal, Ciprés italiano, Ciprés de los cementerios.

Català:

-Xiprer.

NOM CIENTÍFIC:

-Cupressus sempervirens L.

DESCRIPCIÓ:

El xiprer, acostuma a tenir entre 25 i 30 metres d'alçada. Les seves fulles, es presenta en ramillets amb forma de escama entre 2 i 5 mil·límetres de longitud. Forma un fullatge dens de color verd fosc. Les seves branques, són fines mes o menys cilíndriques o tetragonals de color verd fosc mat. Les seves flors masculines, són cilíndriques de to groguenc entre 3 i 5 mil·límetres de llarg, i llencen el pol·len entre febrer i març. Les flors femenines, formen conjunts de petites pinyes o cons de color gris verdós de 2 o 3 centímetres de diàmetre, amb 8 escames a 14 escames, que al madurar adquireixen un aspecte llenyós. La seva llavor, es troba en els cons i posseeixen una propietat germinativa molt duradora. El tronc, es recte i pot arribar a arribar fins a 1 metre de diàmetre, tot i que en alguns casos excepcionals s'han trobat casos de fins a 3 metres. La seva escorça, és prima mes o menys llisa de color grisenc en arbres joves que amb l'edat canviessin a un par fosc i esquerdes longitudinals. Les arrels ven desenvolupades. Les secundaries son horitzontals, superficials i allargades el que les permet ancorar-se firmament al terra.

PERÍODE DE FLORACIÓ:

La seva floració, es produeix a la primavera i la maduració es produeix a la tardo del any següent de la pol·linització, aproximadament 20 mesos després.

ÈPOCA DE SEMBRA:

La seva sembra, és a la tardor o a la primavera.

USOS:

La fusta del xiprer comú s'utilitza en ebenisteria fina, fusteria, construcció i escultura. Donada la seva resistència a la humitat, des d'antic s'ha utilitzat en la indústria naval, com ja s'ha comentat, així com en aquells treballs exposats a la humitat oa l'aigua. També s'utilitza per a la construcció de guitarres.

En zones de forts vents se solen plantar, en la seva varietat piramidal, per protegir els cultius. No obstant això, la densa ombra que ofereixen i l'empobriment del terreny que ocasionen, perjudiquen els esmentats cultius que es tracten de protegir.

En medicina tradicional seves fulles i cons s'utilitzen per al tractament de les varius, úlceres varicoses, hemorroides i problemes de pròstata. És astringent, expectorant, diürètic, vasoconstrictor, sudorífic i febrífug.http://es.wikipedia.org/wiki/Cupressus_sempervirens

http://fichas.infojardin.com/arboles/cupressus-sempervirens-cipres-piramidal.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Cupressus_sempervirens

LA FARIGOLA

Nom comú:Farigola.

Nom científic:Thymus vulgaris.

Família:Labiades.

cast:tomillo;gall:tomilho ;basc:elar;fr:thym ;angl :thyme ;alem: Thymian M.

Descripció: La farigola és un petit arbust aromàtic perennifoli que no passa dels 40 cm d'alçada. Presenta fulles sense pecíol molt petites de 4 o 9 mm amb les vores del limbe enrotllades cap al reves. Les fulles es disposen de forma oposada al llarg de la tija.

Període de floració: Floreix a la primavera. Les flors són lleugerament blaves i es disposen formant ramells. El fruit és sec , rodo i molt petit.

Època de sembra:La temporada comença a principis de març i acaba a finals de setembre.

Habitat:Espècie pròpia dels llocs calents i arrecerats de la regió mediterrània occidental.

Usos:S'utilitza a la cuina com un condiment i per fabricar perfums i sabons.

Andrea Carretero  2nA

-->

CIRERER D'ARBOÇ

L'arbocer, arbocer, arbocera, arboç o cirerer d'arboç (Arbutus unedo) és una planta amb flor de la família de les ericàcies.

La seva distribució és mediterrània però arriba al sud d'Irlanda on s'havia dubtat de la seva espontaneïtat pensant que podria haver-se importat per monjos que haguessin visitat Santiago de Compostela, tanmateix les anàlisi de pol·len del sòl demostren que ja hi era fa 3000 anys.

Els arboços són els fruits de l'arbre. Aquesta espècie es considera susceptible a incendis i piròfila. L'arbre és assoleix entre 5 i 15 metres d'alçada.

Les seves fulles són de marge dentat d'una dotzena de centímetres de llarg són persistents i ovalades, de color verd fosc brillant per sobre, de color verd més pàl·lid al revers. Són rics en tanins.

Les flors són de color blanc i en forma de campanes que pengen en raïms i apareixen al setembre-octubre.

KEVIN NÚÑEZ BOLAÑOS
2nC

http://www.alzinar.com/plantes_jadineria_arenysdemunt_maresme_barcelona/Els%20fruits%20de%20lhivern/Cirerer%20darboc

ESPÍGOL

Nom: Espígol

Nom Científic:(Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica)

Descripció: Popularment és coneguda com espígol o lavanda. avandula spica és un arbust de 0,30 a 1 m d'altura, de tija molt ramificada i grisenca, la tija de la qual és quadrangular, tret característic de la família. La tija és erecte i d'ella surten unes branques herbàcies amb angle ascendent a les quals hi ha unes fulles. Les fulles d'uns 2-3 mm d'amplada són linears, senzilles, amb un nervi central, estretes, aromàtiques, disposades de manera oposada sobre la tija, amb marge sencer, de color verd, amb poc pèl i amb glàndules d'oli essencial al reves. Les inflorescències, utilitzades per les seves substàncies, són espigues terminals amb un peduncle de 10-15 cm

Període de Floració:L'espígol és una herba mediterrània que floreix a l'estiu.

Època de Sembra: A partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià.

Usos:

• Medicinal (d'aquí ve el sinònim officinalis, referit a les "oficines" de farmàcia). Tradicionalment s'usa una infusió de flors com a tranquil·litzant o inductor a la son.
• Perfumeria: s'obté l'oli essencial d'espígol i diversos perfums i colònies. També utilitzat per perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades.
• La mel monofloral d'espígol que és així considerada, si la proporció del seu pol·len dins la mostra de mel que s'analitza és suficient, és molt apreciada i forma part de la mel de La Alcarria
• Repel·lent de mosquits , en canvi atrau les papallones
  
  
  
                                                                   MARIAM ETTANJI ADRAOU
                                                                                        2NA

El tomàquet

El Tomàquet; ( Tomata, tomaca. Tomacó, tomàtiga, tomàtic o domàtiga)

Nom científic: Solanum lycopersicum.

Característiques: color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques.

Usos: A tot el món de fet és l'hortalissa més consumida i és imprescindible en la cuina mediterrània.

El fruit, en cru, pelat i net de llavors, intervé en tot tipus d'amanides com a component essencial.

Ingredient fonamental de moltes salses i condiment de la pizza italiana. Intervé en l'elaboració d'innombrables guisats i sopes. També s'usa per cuinar cremes fredes, entre elles el famós "gaspatxo andalús" o el "salmorejo". En suc, sol o amanit amb sal, pebre, aromàtiques, etc. és refrescant i nutritiu, usant també per còctels. Deshidratat o semi deshidratat  "tomàquet sec", presenta un sabor molt potent i és molt emprat en cuines com la italiana o la grega. També és por utilitzar o tenen propietats medicinals, els seus derivats poden disminuir el risc de patir càncer. Un estudi del doctor Edward Giovanucci de la Facultat de Medicina de Harward (Boston) conclou que el consum elevat i regular d'aquest fruit i els plats que el contenen redueix substancialment el risc davant nombrosos càncers, sobretot el de pulmó, pròstata i estómac. També és eficaç contra el restrenyiment dins d'una dieta rica en fibra. En ús extern és útil contra l'acne i les picades d'insectes i en ús intern està indicat contra la inapetència, abstenia  intoxicacions cròniques, estats congestius, arteriosclerosi, afeccions vasculars, artritis, gota, reumatisme, estats inflamatoris del tub digestiu ....

El tomàquet és una font d'antioxidants (relacionats amb la prevenció de malalties degeneratives i cardiovasculars com càncer, cataractes i cardiopaties), especialment de vitamina E i en menor mesura de vitamina C.

Període de sembra, quan floreix i la recollida:

És planta al Maig i es recull als mesos de Juliol, Agost, Octubre i Novembre. Al Setembre control d'adventicis i despuntar tomaqueres.

Altres informacions:

-Taula de nutrients;

Calories	22'17 kcal
Grasa	0'21 g
Colesterol	0 mg
Sodi	9 mg
Carbohidrats	3'50 g
Fibra	1'40 g
Sucre	3'39 g
Proteïnes	0'88 g
Vitamina A	217 ug
Vitamina B12	0 ug
Ferro	0'70 mg
Vitamina C	26'60 mg
Calci	10'60 mg
Vitamina B3	0'90 mg

FARIGOLA

Rolando

TOMILLO

Nom comú: Tomillo ,Farigola

Nom científic: Thymus vulgari

Usos: Planta aromàtica,utilitzat com a perfum.

Període de sembra: De març a juny

Thymus es un género  con alrededor de 350 especies de plantas aromáticas harbaceas  y perennes , conocidas comúnmente como tomillo, de la família de las labiadas (Lamicae). Son nativas de las regiones templadas de Europa, África del Norte y Asia.

Varios miembros del género, entre los cuales el más conocido y especie tipo  es Thymus vulgari, se cultivan como condimento y planta  ornamental 

• 
  

MOSTAZA BLANCA

- Nombre científico: Sinapis alba
- Nombre común o vulgar: Mostaza blanca, Jenabe, Ajenabe
- Familia: Brassicaceae.
- Origen: Región mediterránea.

 DESCRIPCION:

La mostaza blanca es una herbácea anual de tallo erguido de hasta 1 metro de altura muy ramificado.
- Hojas grandes de hasta 25 cm alternas y alargadas.
- Flores de color amarillo dispuestas en forma de racimo.
- La planta de la mostaza blanca está recubierta de pelos rígidos.

 Las semillas son algo más gruesas que las de la mostaza negra, de 1,5 a 2 mm de diámetro; su color es amarillo anaranjado, y son lisas en apariencia, existiendo una mancha blanquecina a la altura del micropilo.
- Son de forma globosa y de 1,5 a 2,5 mm de diámetro.

USOS CULINARIOS- Sabor suave y delicado.
- Usada con discreción se puede mezclar con todas las hierbas y especias de la cocina.
- Las hojas tiernas pueden ser consumidas en sopas y ensaladas.
- Cuando se utilizan como verdura en grandes cantidades, conviene hervirlas al menos media hora en agua salada, escurrirlas y presentadas con cebollitas picadas, aliñadas con aceite de oliva, zumo de limón y sal.

Elisabeth Ramos 2n ESO B

21-02-2013

ENCIAM

Marta Ceesay Sillah

Enciam

-Nom comú: Enciam

-Nom científic:Lac-tuca sativa (Família: Asteràcies),Varietats segons el full i densitat.

-Part comestible:Les fulles.

-Ús Culinari:Crua, fregida o cuita. Per descomptat com a base o barreja d'amanides. Acompanyament per a carns i peixos. Com a base per Montardit.

-Ús Medicinal:L'enciam és diürètica i ansiolítics, sedant. També facilita la digestió.

-Toxicitat:Pel seu contingut en fibra pot existir casos d'intolerància que causin molèsties digestives.

Necessitats hídriques (aigua):Mitjana. Poca quantitat però molt freqüent. No tolera la sequera (la seva major component és l'aigua). Les seves arrels són petites en comparació amb la part aèria i alhora són sensibles al embassament, per això el tipus de reg.

Necessitats edàfiques (substrat):Per la sensibilitat al embassament hem de fer servir substrats airejats, drenant i lleugers. El pH ha de ser major de 6. El millor és que el substrat estigui preparat amb abonament orgànic descompost.

Necessitat lumínica (sol):Ple sol i semi-ombra. Agraeix que puguem oferir protecció en els dies de sol i calor intensa.

Temperatura:Necessita variació de temperatura entre el dia i la nit. Pateix (i amarga) amb temperatures superiors a 30 º C.

Temporada:Durant tot l'any. Ajudar suavitzant la temperatura si baixa de 4 º C o puja de 28 º C. El cicle és curt, així que podem anar sembrant amb freqüència per disposar d'enciams tot o gairebé tot l'any.

Mida planta / test:Amb 30x25cm.diàmetre / profunditat tindrem suficient. La planta assoleix entre 20 i 40 cm. d'altura, segons la varietat més 'cabdell' o més 'full allargada'.

Com 'tallar':Podem tallar la planta sencera just per sobre del coll de l'arrel (arran de terra), o anar arrencant les fulles que farem servir.

Ressembrada:Poden usar-se les pròpies llavors (la planta que floreixi no ens servirà per a ús culinari).També es ven el planter en els gardenys i evitem així tot el procés de germinació, i en un mes i mig aproximadament podrem aprofitar-la.

Plagues i malalties:Diversos fongs per excessos d'humitat, pugons, trips, llimacs. Evitar l'excavació d'humitat, l'excés de nitrogen i anar amb compte si fumigats, haurem de mantenir el termini de seguretat especificat en el producte.

PASTANAGA

Noumo Sylla

Mohamed Jeniyah

PASTANAGA

Nom comú:Pastanaga

Nom científic: Daucus carota

Característiques ( descripció):

La pastanaga és una planta biennal conreada com anual de la qual es consumeix l'arrel. Les pastanagues silvestres són plantes autòctones i molt comunes als països de la mediterrània Planta herbàcia biennal, de 30 a 80cm d'alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel·les compostes, i de fruits en diaqueni, aculeats. 
D'arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva. La pastanaga borda (ssp carota), d'arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa.

Cultiu:

Accepta una gran varietat de climes. La germinació és difícil ja que moltes llavors no són viables i el procés és molt lent. Necessiten ser desherbades de forma eficaç donat que les plàntules es desenvolupen inicialment a poc a poc. Són conreades en regadiu en horts o bé com conreu extensiu.

usos que s'utilitza:

Les fulles es poden menjar en amanides o sopes. Normalment es menja l'arrel, en amanida, purés, guisats o sopes, crua o cuita. Amb la pastanaga es poden fer també dolços i pastissos: a Portugal, per exemple, hi ha un dolç molt popular que té la forma de la pastanaga i que està fet amb pastanaga ratllada, clara d'ou i sucre.